Infancia i natura: Trastorn de dèficit de Natura
Els records més vius de la meva infància están directament relacionats amb la natura.
La natura té un paper determinant en el desenvolupament integral de l’ésser humà i el hàbits actuals tendeixen a privar als infants d’experiències espontànies amb el món natural, com jugar lliurement al camp, enfilar-se arbres, tirar pedres als rius, descobrir la seva fauna.
La natura ofereix oportunitats d’aprenentatge vivencial i sensorial, fomentant l’exploració, l’experimentació i la descoberta, el desenvolupament de la creativitat i la imaginació, el desenvolupament cognitiu i emocional.
Estar a l’aire lliure millora la salut física i psíquica, es vincula a la millora de la concentració, la memòria i a l’aprenentatge, al desenvolupament primerenc del cervell, a la motricitat i a la comunicació neuronal. Evita l’aparició de trastorns físics i psíquics com ara obesitat, estrès, problemes de concentració, trastorns d’aprenentatge, hiperactivitat, fatiga crònica i increment d’asmes o al·lèrgies. També té un paper cabdal a l’hora de construir i fomentar relacions saludables.
L’amor per la natura porta als infants a apreciar-la, adquirir consciència cívica, a actuar contribuint a cuidar-la i preservar-la, valors essencials pel seu futur i el del planeta.
Prendre’n consciència ens ajuda a posar els mitjans perquè els nostres infants passin més temps en entorns naturals.